
Exploració Urbana
fet perÂ
Albert Capdevila
Urbex
Es tracta de l'exploració de zones allunyades dels nuclis urbans, zones industrials, o abandonades. L'exploració urbana és també coneguda comunament com a infiltració, encara que alguns consideren que la infiltració està més estretament associada amb l'exploració de zones amb activitat o llocs habitats. Per realitzar aquesta prà ctica, els exploradors accedeixen a aquests llocs si és necessari, pel clavegueram, finestres, balcons..

Què és per mi la fotografia?
La fotografia és el mitjà de documentació i d'expressió artÃstica. Vaig començar a fotografiar quan tenia uns 15 anys. En un començament  vaig percebre la fotografia com una mera eina per congelar imatges que considerava belles, sense altre propòsit. Em limitava a capturar bucòliques postes de sol, fulgurosos cels, extensos
paisatges, però a poc a poc, a mesura que la meva personalitat es desenvolupava, vaig començar a sentir la fotografia com un fort alleujament davant el neguit, la desconfiança, la incomprensió i la tristesa.Concebo aquesta disciplina, doncs, com una mena de và lvula d'escapament davant totes aquestes pors que es desenvolupen durant la vida. Hi ha fotografies de diversa Ãndole, tant a color com a blanc i negre, on es poden trobar espais, paisatges, personatges o figures que fugen, observen i busquen. Sens dubte, l'autoretrat és la part de la fotografia amb la qual exploro més el meu món interior. Considero que serveix com un important pilar de reflexió sobre un mateix, però és una part de l'obra tant personal que no estic preparat per ensenyar-la i compartir-la. En conclusió, la fotografia m'ha acompanyat durant molts anys, m'ha ajudat a expressar coses que amb simples paraules mai podria. Aixà doncs, considero que és el moment de mostrar el fruit d'aquest recorregut artÃstic i reflexiu, que ha estat vital en el meu creixement personal.
.
FOTÃ’GRAFS
Dan Rave
Rave és dels que no dubta a viatjar a on faci falta per fotografiar escenaris que semblen trets d'una pel·lÃcula de terror. La seva foto més coneguda és la d'una casa d'un metge alemán, que per alguna raó desconeguda no hi va tornar mai més.


Oscar Carrasco
Alguns dels llocs que ha captat són força coneguts, com el far de Moncloa, però en la seva sèrie també trobem autèntiques rareses, com el búnquer que el general Miaja va ordenar construir en plena guerra civil al Parc del Capritx, o espais fantasmals com el club el Cisne Negre.
HiClavero
L'èxit de'n Pau Clavero traspassa mitjans i fronteres, més enllà de l'etiqueta de "fotògrafs" per internet. Un jove de Barcelona que està guanyant-se una molt bona reputació en el món de la fotografia urbana. Explorador de llocs abandonats, també ens deixa colar-nos en les seves sessions al seu canal de Youtube.


Marc Vilas
Marc Vilas és un Youtuber i fotògraf urbà de Barcelona. Aixà com HiClavero, s'està guanyant bona reputació dins del món de fotografÃa urbana. Explora llocs abandonats i aconsegueix fer fotos úniques.
Entrevista a HiClavero
Fotògraf CatalÃ
Per què vas començar a fer aquest tipus de fotografÃa?
Des de ven petit sóc aficionat a la fotografÃa. Això m'ho va inculcar el meu pare. Com que no viatjavem gaire, vaig haver de buscar un altre tipus de fotografia que pogués dur a terme a la meva pròpia ciutat i sense dependre de ningú. Tenia un edifici a mig construir aprop de casa ple de grafitis i em va cridar molt l'atenció. Vaig buscar per internet llocs abandonats aprop de casa meva i des de llavors he anat per tot catalunya buscant llocs abandonats per fotografiar.
Has tingut mai algún problema amb algú o amb la llei per colar-te a aquests llocs que encara que estiguin abandonats d'aspecte, segueixen tenint propietari.
El 90% de vegades no passa res. Tot i que intento ser discret al entrar als llocs, algún cop m'han vist i m'han cridat l'atenció. Fins i tot un cop va venir la policia ja que era una propietat privada i em van fer esborrar les fotos. A part d'això, mai he tingut un incident d'haver d'anar a comisseria.
És car el material necessari per fer aquest estil de fotografia?
SÃ. Per començar, si et dediques a això a nivell professional necessites una bona cà mera i un bon objectiu, i això pot variar molt però normalment oscil·la en els 8.000 euros. També necessites un bon micròfon, discs durs per guardar les fotos, un bon editor per editar les fotos i una indumentà ria necessà ria per dur a terme aquesta activitat, la qual ha de ser negre. També hi ha altres objectes com el tripode que poden ajudar, però no són del tot necessaris.
Actualment, et trobes treballant en un projecte nou?
En aquest moment no tinc res en ment, només estic fent fotografies i aprenent noves tècniques per aconseguir que aquestes imatges siguin excel·lents. Espero aviat dur a terme algún projecte que sigui tot un repte.
Què qualifica una bona foto per a tu?
Quan hi ha sacrifici darrere d'ella. Quan jo passo hores esperant una imatge i a més l'he pensat i esperat en la meva ment per molt temps i assoliment concretar-la. Aquesta és una bona imatge per a mi. No importa el motiu, ni res, només que ho has aconseguit després de molt esforç. De vegades ni tan sols amb l'equip necessari ni les tècniques ideals, només tu i la teva foto.
Quina cà mera fas servir actualment?
La canon 1dx mark ii, la millor cà mera del mercat. Per aquells que no hi entenen massa,equival al Ferrari dels cotxes. Té un preu de 6.000 euros sense l'objectiu.
Consells per fer fotografia
Sigues discret
Un dels primers i més importants consells és ser discrets. Això és fonamental per poder endinsar-te en aquests llocs sense cridar l'atenció, ja que la majoria d'ells estan tancats o són propietat d'algú, i pots ficar-te en problemes si et veu qui no deu. Ser discrets en la difusió del lloc abandonat també té gran importà ncia. Amb això reduirem la visita de và ndals i possibles curiosos, que l'únic que fan és destrossar el lloc el que comporta al fet que el tanquin o que posin seguretat i ja no es pugui visitar. Personalment no dic la situació exacta de l'llocs abandonats que fotografio. Si faig alguna cita a les fotografies simplement la situo per provÃncies o per la ciutat més propera, i que sigui l'interessat qui busqui el lloc exacte.
Vés en compte a on trepitges
Els llocs abandonats en la seva majoria estan deteriorats o en ruïnes, de manera que anar mirant per on trepitgeu, evitar trepitjar taulers que estiguin per terra, algun d'ells estan tapant forats o pous, i aquest és un dels tÃpics accidents que ocorren en aquests llocs. Tenir dos dits de front: Cadascú sabrà el que fa, però hem de ser coherents i reconèixer les nostres limitacions, sabent on podem ficar-nos i on no. En conclusió ¡Precaució davant todo¡ No val la pena arriscar-se "molt" per una fotografia.
Porta una llanterna sempre amb tu
Porta sempre una llanterna amb tu, no saps amb què et trobaràs i que llum vas a tenir, com a subterranis o altells on no hi ha cap finestra. A més la llanterna et pot servir per realitzar algun efecte en les teves fotografies o ajudar-te en la il·luminació tipus Light painting.
Part Narrativa
El tercer lugar en el que hice una exploración fue en una fábrica abandonada a las afueras de mi ciudad, según lo que sabÃa, habÃa estado abandonada desde hace, mas o menos, 30 o 40 años atrás. Y bueno, tal vez habÃa un vagabundo viviendo ahÃ... Cuando fuimos la primera vez, fue a plena luz del dÃa, 14hs local, creo. Forzamos la cerradura de una puerta inmensa y entramos, estaba todo raro, aburrido dirÃa yo, habÃa un olor a pestilencia o putrefacción de un cadáver muerto hace un par de semanas, en conclusión, el olor era horrible, algo de esperar en un lugar asÃ.
De inmediato empezamos a inspeccionar cada uno de los pisos, de los 6 que tenÃa. Los pisos superiores estaban completamente destruidos y no pudimos inspeccionar bien, por desgracia. Pero el Rock'n Roll empezó cuando bajamos a los 3 subsuelos. El ambiente era pesado, el olor a muerto se acrecentaba, el corazón se aceleraba y el silencio hartaba.
En los dos primeros subsuelos ya casi no se podÃa respirar de la pestilencia que habÃa, pero también habÃa puertas cerradas o trabadas, no lo sé muy bien. Pero lo más impactante fue que habÃa un toca discos todavÃa en funcionamiento y reproduciendo.
Cuando bajamos al tercer subsuelo... Ah, por dios... Encontramos el origen de la pestilencia; decenas de animales muertos, era como si fuese una fosa común para cadáveres, no me sorprenderÃa que allà también estuviese un humano cruelmente masacrado. Esa cruel y vil presentación a todos nos puso los pelos de punta y nos clavó al suelo por unos minutos, pero de repente rompió el silencio el sonido de el teléfono de uno de nosotros, era el que se habÃa quedado afuera vigilando diciendo que entraron a la fábrica unas personas vestidas de negro y que actuaron raro cuando vieron que la puerta estaba abierta.
Era una suma perfecta, personas de un culto satánico en una supuesta fábrica abandonada haciendo sacrificios a, dios sabe quien, que se dieron cuenta que alguien habÃa entrado y nosotros no podiamos salir.
De inmediato tratamos de huir de ahÃ, tratamos de bajar a la planta baja, pero fue una odisea, no sabÃamos por cuál escalera bajarÃan y el piso de madera rechinante no ayudaba mucho.
Por tanto miedo y adrenalina, no me acuerdo que coño hicimos para evitarlos, pero ya estábamos en la planta baja escapandonos por una ventana. De inmediato corrimos al coche y nos fuimos.
Después de este suceso tratamos de ser más cautelosos, casi morÃamos ahà atrás.
Entrevista a Marc Vilas
Fotògraf CatalÃ
Com i quan vas començar en la fotografia?
Els meus començaments en fotografia van sorgir d'una manera casual (o això creia jo), quan un dia me´n vaig adonar que la seva prà ctica solucionava els meus creixents, angoixants i importants problemes de falta d'atenció. En aquell temps (fa ja d'això més de 15 anys) un torrent de pensaments continus, obsessius i incontrolables inundaven la meva ment sense saber per què, abstrayéndome del moment de tal manera que no existia el present. Entre altres coses vaig provar amb la meditació, però, tot i que alleugeria, aviat va ser pastura dels meus pensaments, aconseguint de nou una nova victòria que feia cada vegada mes esplèndida la seva presència. Un dia va caure a les mans un catà leg publicitari en una sala d'espera i obrint-la a l'atzar vaig amb la meva mirada en una imatge d'un espremedora de fruits. Em va impactar com un objecte tan espantosament simple podia a través d'una imatge fer-se tan presentable i cridar tant l'atenció, paraula aquesta sense presència a la meva en aquell temps. Em va seduir la idea de fer cridar l'atenció a través d'imatges i vaig decidir fer-me amb una cà mera i vaig voler aprendre, vaig començar a estudiar i vaig fotografiar i vaig fotografiar. Al cap del temps vaig notar com els meus pensaments apareixien en la forma i en el moment que jo volia, la meva atenció va anar creixent i el temps sentia que s'ancorava i s'allargava tot i que el minut seguia tenint 60 segons. Els meus pensaments semblaven batent-se en retirada. Per tant el problema és el primer senyal, l'atzar ve després, i l'atenció la poses tu, i procura que no se't escapi.
Per què fotografia d'arquitectura?
La prà ctica de la Fotografia d'Arquitectura aconsegueix conmoverme i em fa sentir feliç, són dosi de sensacions que em fan sentir molt viu. Sóc molt independent i emprendre un viatge amb tot el meu equip cap a un lloc desconegut per trobar-me cara a cara amb L'Arquitectura és tot un repte i una aventura. Un cop davant seu, comença un dià leg sord entre nosaltres. Sempre tinc una primera sensació de rebuig, com si es incomodase gelós de no voler compartir els secrets que les seves formes oculten. La sensació d'haver aconseguit desvetllar part d'aquests secrets i reflectir-los en les meves imatges em fa sentir que hi ha hagut una aprovació final de la estructura, és donar-se la mà abans de acomiadar-nos. Per tant el per què, és perquè sento alguna cosa especial.
El teu primer fotògraf  o fotografia que et va fer sentir alguna cosa especial?
La imatge del planeta blau des de l'espai. No es pot abastar més amb tan sols moure un dit.
Les teves idees són fruit d'un estudi previ o sorgeixen naturalment?
Sempre he cregut que les idees caminen per aquà esperant-te en algun lloc i en algun moment. Et trobes amb elles provocant-i fent-les sortir del seu amagatall i això ho aconsegueixo aguditzant la consciència i l'atenció.
Què prefereixes, dedicar més temps a la presa i tenir menys processat, o al contrari?
Sempre el més autèntic és el que no es desvirtua, el que no cal forçar perquè si ho fas el fas malbé. Si veus que la imatge necessita de continus retocs és que no li has dedicat el temps suficient a la presa i l'essència es perd. Jo li dedico el temps que sigui necessari a la presa, et garanteix el 80% de l'èxit i la teva bona relació amb l'estructura.
Recordes la teva primera cà mera?
SÃ, una nikon analògica, crec recordar nikon 60.
Article d'opinió
La fotografÃa és art?
Avui la fotografia és à mpliament reconeguda com un art. Les fotografies es mostren en els museus d'art, són apreciades pels col·leccionistes, discutides per la crÃtica i s'estudien en els cursos d'història de l'art. A causa de la naturalesa especial de la fotografia, però, això no sempre va ser aixÃ. En els orÃgens de la fotografia algunes persones van considerar que no hi havia relació entre la fotografia i una forma d'art major, les arts visuals establertes, com el dibuix i la pintura. Els arguments provenien del fet que una cà mera fotogrà fica és un instrument mecà nic que és indispensable per a aquest art. A causa de que el procediment mecà nic de prendre una foto és automà tic, els detractors afirmaven que la fotografia no requereix la coordinació de mà i ull i cap de les habilitats manuals essencials del dibuix i la pintura.Â
També van argumentar que la fotografia no requereix la creativitat o la imaginació, perquè el subjecte fotogrà fic ja havia estat construït i no requeria de la manipulació o el control per part del fotògraf. Una cà mera, sense importar quantes funcions automà tiques pugui tenir, és una peça sense vida de l'equip fins que una persona la fa servir. Llavors es converteix en una eina de resposta única, una extensió de l'ull i de la ment del fotògraf. Un fotògraf crea una imatge mitjançant un procés de selecció. Els fotògrafs que miren a través del visor de la cà mera han de decidir què incloure i què excloure de l'escena. Seleccionen la distà ncia des de la qual prendrà  la fotografia i l'angle precÃs que millor s'adapti al seu propòsit. Seleccionen l'instant en què es dispara l'obturador. Aquesta decisió pot requerir hores de pacient espera fins que la llum sigui exactament correcta o pot ser una decisió instantà nia, però el sentit que el fotògraf de l'oportunitat és sempre crucial. Els fotògrafs poden expandir o aplanar la perspectiva per l'ús de certs objectius. Poden congelar el moviment o gravar-com un creu, en funció de la seva elecció de la velocitat d'obturació. Poden crear un nombre infinit d'efectes d'il·luminació amb flaixos o focus. Poden alterar els valors tonals o colors en una imatge de la seva elecció de la pel·lÃcula i filtres. Aquests són només uns pocs dels controls disponibles per a un fotògraf en prendre una foto. Una de les millors maneres de veure les fotografies artÃstiques és visitar museus. Avui dia la majoria dels museus d'art inclourà exposicions de fotografia, i molts tenen un departament de fotografia i una col·lecció permanent d'impressions fotogrà fiques. Aquest és un desenvolupament relativament recent. Una altra gran manera de veure les fotografies és mirar una revista de  qualitat com National Geographic.
.
Contacta
